La
mestra mentre els infants arribaven a l'aula entre les 9 i les 9.30
va fer la pasta de cafè. Els ingredients per fer la pasta són:
farina, cafè i aigua.
Quan ja havien arribat tots els infants,a les 9.40, els vam seure a taula. La mestra els va mostrar la pasta de cafè ja feta i els va presentar el material. Els va dir que era una pasta que es podia moldejar com es volgués, com per exemple fer una coca, i els feia una coca davant.
Que es podia ensumar perquè fa bona olor, ho ensumava, i ho deixava ensumar a diferents infants, però que no es pot menjar perquè no és bo, i feia gestos de mala cara quan so acostava a la boca, i anava dient: "a la boca no".
A més, també els va mostrar pasta de colors i mongetes blanques, que eren per decorar-la. Al mateix temps que ho deia, anava decorant la seva coca, per tal de que els infants poguessin tenir un exemple ja que era la primera vegada que experimentaven amb aquest tipus de material.
Una vegada presentat el material va repartir un tros de pasta de cafè, i jo els vaig repartir pasta de colors i mongetes a cada infant.
Tots els infants varen començar a moldejar la pasta de seguida, per dur a terme la seva coca, excepte un parell d'infants que tardaren una mica més a familiaritzar-se amb la pasta. D'aquests n'hi va haver un que va començar a dividir el tros que li havien donat amb molts de trossets, i un altre infant ho tocava amb un dit però com que no li agradava la textura, feia mala cara i finalment, només es mirava la pasta i als altres infants.
Al mateix temps que moldejaven, alguns dels infants anaven tastant tant la pasta de cafè com els materials que els havíem donat per decorar-la. I entre la mestra i jo els anàvem dient que no era bo per menjar.
Cada un d'ells anava fent la seva coca, cap era igual, una era més rodona, un altre més quadrada, unes més gruixades, altres més primes...Uns infants ho feien ràpid i d'altres més a poc a poc. Una vegada tenien feta la base, varen començar a decorar-la mitjançant la sopa de colors i les mongetes, els infants que havien tastat el decorat o posaven els trossos que no s'havien menjat, o en demanaven més quantitat. Inclús alguns infants agafaven el decorat als companys del devora per poder posar-ne més a la seva coca, i els companys s'enfadaven i ens cridaven perquè els ajudéssim i els tornessin el que era seu. La mestra els deia en veu alta: " No podem agafar les coses dels altres, si en voleu més ens ho podeu demanar a na Cati i/o a jo, i vos donarem el que necessitau".
Una vegada havien acabat de fer i de decorar la coca, més o manco a les 10.00, anaven cridant a la mestra. I altres, com la nina que no li agradava tocar la pasta de cafè demanaven ajuda per acabar-ho. Tant la mestra com jo els posàvem la coca damunt un paper per decorar amb el seu nom, els reconeixíem lo bé que ho havien fet i ho deixàvem damunt una prestatgeria perquè quan els pares els anessin a cercar ho poguessin recollir per dur-ho a casa.
La mestra amb aquesta pràctica el que pretenia era que els infants duguessin a terme una exercitació multisensorial: tacte i vista, que aquests identifiquessin les qualitats i característiques del material, volia que l'aprenentatge fos significatiu per a ells ja que eren els protagonistes del seu aprenentatge i que manipulessin al seu ritme, que respectassin als altres... Per avaluar si es complia tot això, la mestra va emprar la tècnica de l'observació.
Quan ja havien arribat tots els infants,a les 9.40, els vam seure a taula. La mestra els va mostrar la pasta de cafè ja feta i els va presentar el material. Els va dir que era una pasta que es podia moldejar com es volgués, com per exemple fer una coca, i els feia una coca davant.
Que es podia ensumar perquè fa bona olor, ho ensumava, i ho deixava ensumar a diferents infants, però que no es pot menjar perquè no és bo, i feia gestos de mala cara quan so acostava a la boca, i anava dient: "a la boca no".
A més, també els va mostrar pasta de colors i mongetes blanques, que eren per decorar-la. Al mateix temps que ho deia, anava decorant la seva coca, per tal de que els infants poguessin tenir un exemple ja que era la primera vegada que experimentaven amb aquest tipus de material.
Una vegada presentat el material va repartir un tros de pasta de cafè, i jo els vaig repartir pasta de colors i mongetes a cada infant.
Tots els infants varen començar a moldejar la pasta de seguida, per dur a terme la seva coca, excepte un parell d'infants que tardaren una mica més a familiaritzar-se amb la pasta. D'aquests n'hi va haver un que va començar a dividir el tros que li havien donat amb molts de trossets, i un altre infant ho tocava amb un dit però com que no li agradava la textura, feia mala cara i finalment, només es mirava la pasta i als altres infants.
Al mateix temps que moldejaven, alguns dels infants anaven tastant tant la pasta de cafè com els materials que els havíem donat per decorar-la. I entre la mestra i jo els anàvem dient que no era bo per menjar.
Cada un d'ells anava fent la seva coca, cap era igual, una era més rodona, un altre més quadrada, unes més gruixades, altres més primes...Uns infants ho feien ràpid i d'altres més a poc a poc. Una vegada tenien feta la base, varen començar a decorar-la mitjançant la sopa de colors i les mongetes, els infants que havien tastat el decorat o posaven els trossos que no s'havien menjat, o en demanaven més quantitat. Inclús alguns infants agafaven el decorat als companys del devora per poder posar-ne més a la seva coca, i els companys s'enfadaven i ens cridaven perquè els ajudéssim i els tornessin el que era seu. La mestra els deia en veu alta: " No podem agafar les coses dels altres, si en voleu més ens ho podeu demanar a na Cati i/o a jo, i vos donarem el que necessitau".
Una vegada havien acabat de fer i de decorar la coca, més o manco a les 10.00, anaven cridant a la mestra. I altres, com la nina que no li agradava tocar la pasta de cafè demanaven ajuda per acabar-ho. Tant la mestra com jo els posàvem la coca damunt un paper per decorar amb el seu nom, els reconeixíem lo bé que ho havien fet i ho deixàvem damunt una prestatgeria perquè quan els pares els anessin a cercar ho poguessin recollir per dur-ho a casa.
La mestra amb aquesta pràctica el que pretenia era que els infants duguessin a terme una exercitació multisensorial: tacte i vista, que aquests identifiquessin les qualitats i característiques del material, volia que l'aprenentatge fos significatiu per a ells ja que eren els protagonistes del seu aprenentatge i que manipulessin al seu ritme, que respectassin als altres... Per avaluar si es complia tot això, la mestra va emprar la tècnica de l'observació.
(He
utilitzat la competència 1.2 quan he dut a terme l'activitat
perquè he reflexionat sobre els elements que porten a una bona
actuació professional observada a l'aula).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada