VALORACIÓ DEL BLOG

Abans de  començar l'assignatura si que sabia de l'existència dels blogs, i de fet en seguia un parell, però mai m'hauria imaginat tenir-ne un de propi. 

Quan vaig haver de crear el blog, no ho veia molt clar, ho veia difícil i mal d’entendre, em pensava no me’n sortiria. Per això, el que vaig fer va ser mirar per internet diversos manuals per veure mem com es feien les diferents coses i a més em vaig guiar per els que les mestres ens penjaven a l’assignatura. Tot i seguir els manuals, al principi trobava que era una eina bastant complicada d’emprar i no sabia si en sabria.

A poc a poc, em vaig anar familiaritzant amb aquesta eina interactiva, i realment puc dir que m’ha estat molt enriquidora, tot i que encara em falta bastant per saber-la emprar del tot.

El que m’ha permès el blog és compartir les meves reflexions, bones pràctiques, les meves creences, el meu projecte de millora,etc, i així els meus companys podien llegir-ho i saber un poc més del meu procés d’aprenentatge i el meu dia a dia a les pràctiques, però aquests a més podien comentar-ho.

Al blog, també m’ha servit per realitzar diferents entrades que m’han ajudat a veure el meu recorregut com a practicant, i per reflexionar sobre aspectes que d’altra manera no ho hauria fet.

Actualment ja penso que el blog és una gran eina útil per compartir idees, pràctiques, creences amb l’altra gent, i per això m’estic plantejant tenir-ne un quan sigui docent. 

1.1.           (Per fer aquesta entrada he emprat la competència 1.2 ja que he reflexionat i ponderat sobre el blog per tal de dur a terme una bona actuació professional ). 

VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES ASSOLIDES

Una vegada realitzades les pràctiques i l'assignatura de Reflexió i innovació educativa torno a revisar les meves pròpies competències, tant les de l'assignatura com les de Perrenoud, per tal de reflexionar si els he adquirides o no, i de quina manera ho he fet. 

COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA

1. És autònom en l’aprenentatge: Aquesta competència penso que ja la tenia quasi bé adquirida, tot i que penso que dia a dia l’he anada perfeccionant, perquè per dur a terme les pràctiques i dita assignatura he hagut de comparar teoria amb la pràctica que veig dur a terme dins l’aula i reflexionar si és correcte, he cercat recursos per resoldre els meus dubtes, he revisat altres blogs...

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge:  Aquesta competència la tenia com a pendent d’adquirir mitjançant les pràctiques, i penso que ho he aconseguit. Perquè tant a les pràctiques com a aquesta assignatura he identificat els meus punts forts i febles en quant a la meva actuació, he identificat les meves creences i les d’altres professionals i els he contrastat, m’he fet preguntes relacionades amb el meu aprenentatge diari, he recollit dubtes i els he solucionat, he aprés a argumentar el perquè de la meva actuació, i, fins i tot, m’he proposat millores a mi mateixa... Per tal d’adquirir-la el que he fet és el que m’havia proposat demanar als altres professionals opinió sobre la meva actuació, me autoanalitzat, he contrastat diferents actuacions i punts de vista...  Per tant, penso que durant aquests 4 mesos he reflexionat sobre el meu propi procés d’aprenentatge, i per això dono per adquirida dita competència.

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL NOSTRE PROJECTE DE MILLORA

En quant a l’elecció del projecte de millora, ens vàrem trobar que a l’escola no sabien exactament el que volien. Les mestres duien a terme claustres i reunions i no és posaven d’acord. L’únic que tenien clar era que volien una millora dels espais.

Nosaltres vàrem anar a una reunió i vàrem proposar la millora dels patis que eren les úniques zones que hi ha a l’escola com a zones comuns, i a més alguns patis estan en situació de desús o no se’ls treu el rendiment que tocaria.

El que vàrem presentar varen ser una gran pluja d’idees que vàrem elaborar entre les tres practicants. D’aquesta llista, ens varen començar a eliminar la mitat de les propostes, ja que pensaven que moltes d’elles eren perilloses pels infants, d’altres que durien molta feina per a elles, d’altres perquè deien que no serien interessants pels infants…

A més, la manera com ho vam presentar no va agradar, i per tant, tot el que vàrem trobar al claustre van ser obstacles. Després vam decidir canviar la manera de presentar-ho, i vàrem presentar les idees que havien donat com a bones distribuïdes en ambients d’aprenentatge. Aquesta idea els hi va agradar bastant, però tot aquest procés de decisió, va fer que nosaltres comencéssim el projecte de millora amb molta tardança.

APRENENTATGES DUTS A TERME AMB ELS PROJECTES I DOCUMENTALS EXPOSATS

A aquesta entrada coment els projectes de millora i els documentals que s'han exposat dins l'aula: 

 

El projecte de millora del pati de l’escola “FORT DE LEAU” de Maó m’ha semblat interessant perquè nosaltres també el duem a terme, tot i que una mica diferent. Elles s’han centrat amb un únic racó del pati i han emprat material com: mengeres de plàstic, barres de cortina, tubs d’alumini i pintura, i en canvi nosaltres ens hem centrat amb patis amb desús, però també hem emprat material econòmic i reciclat com elles. La manera en que han pensat muntar-ho trobo que està ben pensat.

El segon projecte de millora és sobre el paper del mestre i està posat en pràctica a l’escola d’ESPORLES. Aquest projecte puc dir que és del que més m’ha captat l’atenció, ja que penso que no ha de ser fàcil dur-lo a terme per les practicants ja que han d’avaluar la feina de les persones que els avaluaran després. El fet de que el projecte sigui proposat per les mestres em va veure que aquestes volen millorar la seva actuació i aprofiten les practicants per començar a posar-hi de la seva part.  

A l’escola Huialfàs de sa Pobla na Sandra Garcia ens va presentar el racó del moc mitjançant un plafó. A l’aula varen crear un racó on hi han posat un mirall, una cadira i un rotlle de paper per tal de que els infants de manera autònoma, hi pugin accedir cada vegada que tinguin moc. El que fan la mestra i la practicant és observar els infants i els seus progressos quan aquests satisfan la seva necessitat bàsica com és llevar-se el moc. Penso que aquesta pràctica és molt positiva pels infants, i a més hi surten beneficiats tant la mestra com els pares. 

COMENTARIS A LES BONES PRÀCTIQUES DELS COMPANYS

Els tres blogs que vaig comentar varen ser:

1.   Catalina Cañellas: bona pràctica sobre els ambients d’aprenentatge.
2.   Maria dels Àngels Tugores: bona pràctica sobre la setmana del protagonista.  
3.   Pau Morey :  bona pràctica sobre l’hort. 

(Les competències que vaig posar en pràctica va ser la 1.3 ja que vaig revisar els blogs de tots els companys per elegir quines bones pràctiques volia comentar i 4.2 perquè vaig identificar bones pràctiques dutes a terme a altres centres).

RECERCA EN XARXA DE PLANS DE MILLORA 0-3 ANYS

Aquesta entrada al blog, m'ha dut més feina de la que m'esperava perquè per la xarxa no m'ha estat fàcil trobar plans de millora de 0 a 3 anys.

Tot i així, finalment he trobat aquests plans de millora que ara comentaré i justificaré la seva elecció.

El primer projecte de millora que he elegit és: El menjador de l'Escola Bressol Municipal Els Musterets  (http://blocs.xtec.cat/musteretsimusteretes/projectes/el-menjador/ )

He trobat interessant aquest projecte de millora ja que els professionals del centre varen adonar-se que el moment del menjar podia ser una activitat molt afavoridora pels infants. I per això, varen pensar diferents objectius i continguts per aquest moment, per tal de que els infants fossin més participis i actius a l'hora de parar i llevar taula i de menjar.

El segon projecte de millora que he elegit és: El traspàs de l'etapa 0-3 a 3-6 anys(http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora)

Aquest projecte de millora m'ha agradat perquè parla del període d'adaptació que es necessita dur a terme quan es passa de l'escoleta a l'escola. Aquest període no és té gaire bé en compte, ja que els infants a moltes escoles ja comencen directament amb l'horari establert per tot l'any, i no amb un horari per conèixer el seu nou entorn. Jo personalment penso que s'hauria de dur a terme perquè amb aquest traspàs s'hi veuen afectats els infants, els pares i els mestres, i, a més, un bon període d'adaptació dóna lloc a un bon començament.

 

( Les competència que he treballat per dur a terme la pràctica és la 1.3 perquè he revisat altres blocs i experiències per tal de trobar plans de millora a la xarxa. )

PROJECTE DE MILLORA

El projecte es basa sobretot en aconseguir una millora dels espais del centre. Hem pensat que, tot i que l’escola disposa d’un nombre limitat d’aules, es podrien aprofitar els espais comuns i millorar-ne el seu ús.

La nostra proposta es centre en la millora del espais comuns mitjançant la introducció dels ambients de treball. En aquesta proposta es pretén que les diferents zones de l’escola que normalment es troben en situació de desús s’utilitzin d’una manera profitosa i que a la vegada motivi als infants. A més, mitjançant els ambients es treballa d’una manera més directe la diversitat.

Aquesta proposta parteix dels interessos dels infants ja que en aquest temps de pràctiques hem anat observant que necessiten més activitats i llocs on poder dur a terme la seva activitat motriu, un lloc que afavoreixi la iniciació al joc pre-simbòlic i més contacte amb la natura, ja que la majoria, o quasi tots són infants de ciutat que normalment veuen els aliments al supermercat i no tenen la oportunitat d’observar de manera directe el procés que segueixen algunes plantes i a la vegada l’origen d’aquets aliments...

El motiu principal pel qual hem decidit introduir els ambients de treball en el nostre projecte de millora amb la intenció de què sigui mitjançant aquets que s’afavoreixi un millor aprofitament dels espais, és sobretot per la gran quantitat d’aprenentatges que ofereixen, entre els que hi destaquem una millor autonomia alhora de prendre decisions, alhora de fer i d’experimentar, un augment en la motivació dels infants, aprenentatges significatius ja que es parteix dels seus propis interessos i necessitats, un augment de les relacions entre els infants, la qual cosa afavoreix que es treballi de manera directe la diversitat, l’infant com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge ja que serà ell mateix el que treballarà directament en cada un dels ambients, i, a més, hi veiem una gran oportunitat per trencar en la monotonia que poden arribar a suposar les rutines si no es van canviant de tant en tant.

Els tres tipus d’ambients que hem pensat són; L’hort (zona de natura), la Zona de joc pre-simbòlic i la Zona del joc motor (circuits).

BONA PRÀCTICA D'AULA: MANIPULACIÓ LLIURE

Una bona pràctica que és duu a terme a l'aula, és la lliure manipulació. Algunes vegades, des que realitzo les pràctiques he pogut observar que la mestra els cerca diferent material perquè els infants manipulin, experimentin...de manera lliure.
Per mostrar com es duu a terme, he agafat l'exemple de: "La manipulació lliure amb gelatina":

“La mestra ha assegut als infants a les taules amb la bata posada, i els ha repartit a cada un: un plat i una cullera de plàstic de colors. Després ha posat al centre de les taules plats on a dins hi havia gelatina sencera i taps de diferent mida i colors.

Una vegada ha tingut col·locat tot el material, ha presentat la gelatina. La manera en que l'ha presentat ha estat dient mirau que tenc es diu gelatina, i ensumau quina olor més bona que fa i l'ha feta ensumar a tots els infants. Una vegada l'ha presentat ha posat una gelatina dins el plat de cada infant, i n'ha deixat enmig perquè en poguessin agafar més. I els ha dit: “un, dos, tres ..començam a jugar”.

TRES BONES PRÀCTIQUES

Del llistat de bones pràctiques facilitat per les tutores d'aquesta assignatura, he elegit les tres pràctiques que més m'han agradat. Tot i que cal dir, que he tingut un poc de dificultat a l'hora d'elegir-les perquè no en sabia triar només tres, ja que cada una d'elles fa que l'infant aprengui d'una manera significativa.

Juguem amb magranes
(link: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm)

He elegit aquesta pràctica perquè penso que és molt significativa pels infants. Ja que segueixen un procés per tal de conèixer bé totes les possibilitats d'aquest fruit de tardor, la magrana.

Els infants primer de tot, es familiaritzen, manipulen, experimenten, exploren... el fruit sencer, i després fan el mateix amb el fruit trossejat, i així descobreixen totes les característiques del material.

Per la descoberta d'aquest fruit la mestra no els guia, sinó que els dóna llibertat a l'hora d'interaccionar amb aquest. I així cada infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, ja que ho fa de manera autònoma, significativa per a ell i respectant el seu propi ritme.

Poder anar a beure aigua

(link: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm )

M'ha agradat aquesta pràctica, perquè amb una necessitat bàsica, com és el beure aigua, els infants van progressant i adquirint autonomia.

Els infants comencen emprant material de plàstic perquè no es fa malbé, i després ja es passa al vidre. I a més, primer són agents passius que necessiten que els cobreixin les seves necessitats, i finalment són ells mateixos els que aconsegueixen cobrir-les.

En quant als infants, puc dir que els que tenen menys iniciativa i/o autonomia aprenen agafant com a models els seus propis companys,és a dir, els infants aprenen uns dels altres.

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

(link: http://www.xtec.cat/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm)

Finalment he elegit aquesta bona pràctica, perquè penso que el joc i els moments espontanis que sorgeixen al jardí de l'escola són una bona eina d'aprenentatge, i que mai s'han de deixar perdre. El motiu d'això és perquè a partir d'aquests aprenentatges proposats pels propis infants, ells es converteixen amb els protagonistes del seu aprenentatge. A més, els infants aprenen de manera inconscient a compartir moments amb els companys, a emprar diferents estratègies, a donar joc a la imaginació, a observar, a imitar... 

(Les competències que més he treballat són: 1.2 He reflexionat sobre elements que porten a una bona actuació professional, i 4.2 He identificat i elegit tres bones pràctiques)

COMPARACIÓ DE JORNADES

He comparat 5 aules de 1 a 2 anys amb la que m'ha tocat a les pràctiques. Les diferents aules, són de les següents escoles d'infantil: els Taperons (Campos), Teringa (Palma), Bendinat (Calvià) i dues aules de Toninaina (Inca).

En totes les jornades he pogut observar que empren les rutines com a línia metodològica, per tal de que els infants adquireixin els diferents hàbits com són els d'alimentació, d'higiene i de descans. Les rutines també els serveixen per orientar als infants, donar-los seguretat i tranquil·litat, donar-los l'oportunitat a que puguin preveure el que passarà o inclús anticipar-se i ,a més, perquè adquireixin autonomia.  

Totes les escoles excepte la meva, duen a terme el bon dia, i inclús algunes, miren el temps que fa. Jo considero que el bon dia és un moment que s'hauria d'incloure a la meva aula, perquè és un moment molt positiu pels infants. Ja que els fa començar el dia junts, els serveix per aprendre a estar un temps asseguts, divertir-se cantant cançons... I en quant a mirar el temps, penso que també s'hauria de dur a terme, perquè als infants els agrada molt això d'anar a la finestra a mirar quin temps fa, i comentar-ho amb els companys. Però sobretot, penso que estaria molt bé incorporar-ho a la meva aula, ja que el seu nom és “El sol”, i així  poder treure més partit a aquest. Encara que l'assistència es podria seguir fent mitjançant els baveralls, un mètode original i que m'agrada bastant.

Una vegada he comparat les diferents jornades puc dir que són molt semblants, en quant a l'horari, però diferents en quant a les activitats. Dic això perquè sol ser el mateix horari, però amb algunes modificacions. I en quant a les activitats puc dir que són diferents, ja que hi té molt a veure la metodologia, creences, estratègies... de la mestra, com també, els infants de l'aula, ja que les acaben de determinar amb els seus interessos i les seves necessitats.

(Les competències que he treballat són 1.2 perquè he reflexionat i ponderat sobre els elements que porten a una bona actuació. I la 4.2 perquè he identificat bones pràctiques i els he comparat.)

CREENCES DE LA MESTRA EN L'ACTIVITAT OBSERVADA

Tenint en compte l'observació penjada anteriorment, sobre l'activitat de la pasta de cafè, penso que hi trobem reflectides diverses creences de la mestra. Aquestes creences són:

-        Preparar el material abans de seure els infants a taula: penso que convé, ja que els infants de 1 a 2 anys, no tenen gaire capacitat d'espera.

-        Presentar el material i realitzar davant dels infants les accions que es poden dur o no a terme: penso que familiaritzant-los amb el material fa que els infants agafin més confiança amb aquest, i que així realitzin millor l'activitat. I en quant, a fer les accions davant ells ajuda a que tots entenguin a la perfecció, el que poden o no fer amb aquest. 

-        Comentar l'acció errònia que s'ha dut a terme i donar la solució en veu alta de manera general, en aquest cas, no agafar material al company, sinó demanar-ne: Penso que això ajuda a evitar aquest conflicte en el futur.

-        Reconèixer la feina duta a terme, i mostrar-la als pares: reforça el bon treball dels infants, i fa que augmentin les ganes, motivació i interès per dur-ne a terme en un futur.

Els fonaments teòrics observats són que empra el constructivisme ja que la mestra guia l'aprenentatge però fa que els infants siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge. És a dir, els dóna les passes per modelar la pasta, però els deixa llibertat d'elecció  dels elements decoratius i de creació d'aquesta. A més, també posa en pràctica el reforç positiu, quan els reconeix que ho han fet molt bé, per tal, de que repeteixin la mateixa conducta en un futur.

Les preguntes que faria a la mestra:

-        Quins objectius vols aconseguir amb dita activitat? I amb el mètode que has emprat per dur-la a terme?

-        Penses que és una activitat significativa pels infants? Per què?

-        Esperes millores si tornes a dur una activitat semblant a l'aula?

-        Canviaries alguna acció que has realitzat, per tal de millorar el resultat obtingut?

Per finalitzar, puc dir que la mestra a l'activitat que he observat, es guia per les seves pròpies creences. Però també he de dir que les creences de la mestra que he observat, coincideixen amb les meves. Fins i tot, m'atreviria a dir, que tenim les mateixes creences per dur a terme l'activitat o molt semblants.

(Les competències que més he treballat en pràctica en aquesta entrada són: 2.2 perquè identifico les creences de la mestra i els contrast amb les meves. I 4.1 perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen l'observació.)

COM MILLORAR LES MEVES COMPETÈNCIES A PARTIR DEL DAFO

Per millorar les meves competències, durant aquestes tres setmanes que fa que duc a terme les pràctiques, he emprat diverses estratègies o tasques per tal d'intentar assolir dites competències. A continuació, descric tal i com vull adquirir o millorar les competències que em manquen. 


COMPETÈNCIES DE CLASSE:

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge: 
Utilitzo la reflexió i l'observació pròpia sobre el que faig per tal de justificar si és correcte el que duc a terme, i per això em faig preguntes relacionades amb els objectius que anteriorment me proposat. D'aquesta manera descobreixo les meves pròpies errades. I si això, no es suficient per trobar dites errades, deman als professionals de l'educació de l'escola que em veuen actuar, que em proporcionin un feed-back, els deman dubtes i dilemes que em sorgeixen per tal de que després jo mateixa pugui extreure conclusions i encaminar la meva actuació cap a una millora.

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil: 
Des del moment que he començat les pràctiques he pogut tenir un primer concepte de funcionament de centre, i per tant he començat a adquirir dita competència. Però em falta aportar reflexions sobre l'organització de centre, però  més endavant hauré de posar-ho en pràctica, quan faci el projecte de millora dels espais comuns de l'escoleta on duc a terme les pràctiques.

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge: 
Ara que amb les pràctiques tenc l'oportunitat d'accedir a la pràctica, relacion el que es duu a terme a l'aula o al centre, i la teoria estudiada fins aleshores. A més, cerco informació i demano a les companys a veure com ho duen a terme a altres escoletes, és a dir, compar les pràctiques per tal d'arribar a la conclusió de si és una bona pràctica. També el que he començat a fer són hipotesis sobre el que succeeix per tal de descobrir quin és la causa o la conseqüència.

5. Reflexiona sobre el procés de millora: Aquesta competència encara no sé bé com l'adquiriré perquè durant aquestes tres setmanes no he començat amb el projecte de millora.

EXPERIMENTAM AMB PASTA DE CAFÈ

La mestra mentre els infants arribaven a l'aula entre les 9 i les 9.30 va fer la pasta de cafè. Els ingredients per fer la pasta són: farina, cafè i aigua.
Quan ja havien arribat tots els infants,a les 9.40, els vam seure a taula. La mestra els va mostrar la pasta de cafè ja feta i els va presentar el material. Els va dir que era una pasta que es podia moldejar com es volgués, com per exemple fer una coca, i els feia una coca davant.
Que es podia ensumar perquè fa bona olor, ho ensumava, i ho deixava ensumar a diferents infants, però que no es pot menjar perquè no és bo, i feia gestos de mala cara quan so acostava a la boca, i anava dient: "a la boca no".
A més, també els va mostrar pasta de colors i mongetes blanques, que eren per decorar-la. Al mateix temps que ho deia, anava decorant la seva coca, per tal de que els infants poguessin tenir un exemple ja que era la primera vegada que experimentaven amb aquest tipus de material.

Una vegada presentat el material va repartir un tros de pasta de cafè, i jo els vaig repartir pasta de colors i mongetes a cada infant.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES INICIALS

Començaré parlant de les competències de l'assignatura i després de les de Perrenoud, aniré una a una per tal de deixar clar quines competències tenc assolides i quines he de treballar per tal d'arribar a assolir-les.

 

COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA

1. És autònom en l’aprenentatge: De cara en a la resolució de tasques i/o activitats, em considero una persona que cerca recursos quan no sap resoldre alguna activitat, situació o tasca encara que penso que necessito millorar amb aquest aspecte. De cara a l'autonomia, som una persona que dedic un temps a prendre decisions de cara al meu procés d'aprenentatge. Per aprendre dites decisions, primer necessito fer una valoració de la situació que requereixi una decisió; per això el que faig és extreure els punts positius i negatius, i finalment, intent trobar la decisió més adequada.

 

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge: Quant a la reflexió sobre la meva pròpia actuació considero que no ho faig en gran mesura i que per tant és un objectiu que em planteig per aquestes pràctiques, ja que penso que és una bona estratègia per aconseguir una millora diària.