BONA PRÀCTICA D'AULA: MANIPULACIÓ LLIURE

Una bona pràctica que és duu a terme a l'aula, és la lliure manipulació. Algunes vegades, des que realitzo les pràctiques he pogut observar que la mestra els cerca diferent material perquè els infants manipulin, experimentin...de manera lliure.
Per mostrar com es duu a terme, he agafat l'exemple de: "La manipulació lliure amb gelatina":

“La mestra ha assegut als infants a les taules amb la bata posada, i els ha repartit a cada un: un plat i una cullera de plàstic de colors. Després ha posat al centre de les taules plats on a dins hi havia gelatina sencera i taps de diferent mida i colors.

Una vegada ha tingut col·locat tot el material, ha presentat la gelatina. La manera en que l'ha presentat ha estat dient mirau que tenc es diu gelatina, i ensumau quina olor més bona que fa i l'ha feta ensumar a tots els infants. Una vegada l'ha presentat ha posat una gelatina dins el plat de cada infant, i n'ha deixat enmig perquè en poguessin agafar més. I els ha dit: “un, dos, tres ..començam a jugar”.

TRES BONES PRÀCTIQUES

Del llistat de bones pràctiques facilitat per les tutores d'aquesta assignatura, he elegit les tres pràctiques que més m'han agradat. Tot i que cal dir, que he tingut un poc de dificultat a l'hora d'elegir-les perquè no en sabia triar només tres, ja que cada una d'elles fa que l'infant aprengui d'una manera significativa.

Juguem amb magranes
(link: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm)

He elegit aquesta pràctica perquè penso que és molt significativa pels infants. Ja que segueixen un procés per tal de conèixer bé totes les possibilitats d'aquest fruit de tardor, la magrana.

Els infants primer de tot, es familiaritzen, manipulen, experimenten, exploren... el fruit sencer, i després fan el mateix amb el fruit trossejat, i així descobreixen totes les característiques del material.

Per la descoberta d'aquest fruit la mestra no els guia, sinó que els dóna llibertat a l'hora d'interaccionar amb aquest. I així cada infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, ja que ho fa de manera autònoma, significativa per a ell i respectant el seu propi ritme.

Poder anar a beure aigua

(link: http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm )

M'ha agradat aquesta pràctica, perquè amb una necessitat bàsica, com és el beure aigua, els infants van progressant i adquirint autonomia.

Els infants comencen emprant material de plàstic perquè no es fa malbé, i després ja es passa al vidre. I a més, primer són agents passius que necessiten que els cobreixin les seves necessitats, i finalment són ells mateixos els que aconsegueixen cobrir-les.

En quant als infants, puc dir que els que tenen menys iniciativa i/o autonomia aprenen agafant com a models els seus propis companys,és a dir, els infants aprenen uns dels altres.

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta)

(link: http://www.xtec.cat/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm)

Finalment he elegit aquesta bona pràctica, perquè penso que el joc i els moments espontanis que sorgeixen al jardí de l'escola són una bona eina d'aprenentatge, i que mai s'han de deixar perdre. El motiu d'això és perquè a partir d'aquests aprenentatges proposats pels propis infants, ells es converteixen amb els protagonistes del seu aprenentatge. A més, els infants aprenen de manera inconscient a compartir moments amb els companys, a emprar diferents estratègies, a donar joc a la imaginació, a observar, a imitar... 

(Les competències que més he treballat són: 1.2 He reflexionat sobre elements que porten a una bona actuació professional, i 4.2 He identificat i elegit tres bones pràctiques)

COMPARACIÓ DE JORNADES

He comparat 5 aules de 1 a 2 anys amb la que m'ha tocat a les pràctiques. Les diferents aules, són de les següents escoles d'infantil: els Taperons (Campos), Teringa (Palma), Bendinat (Calvià) i dues aules de Toninaina (Inca).

En totes les jornades he pogut observar que empren les rutines com a línia metodològica, per tal de que els infants adquireixin els diferents hàbits com són els d'alimentació, d'higiene i de descans. Les rutines també els serveixen per orientar als infants, donar-los seguretat i tranquil·litat, donar-los l'oportunitat a que puguin preveure el que passarà o inclús anticipar-se i ,a més, perquè adquireixin autonomia.  

Totes les escoles excepte la meva, duen a terme el bon dia, i inclús algunes, miren el temps que fa. Jo considero que el bon dia és un moment que s'hauria d'incloure a la meva aula, perquè és un moment molt positiu pels infants. Ja que els fa començar el dia junts, els serveix per aprendre a estar un temps asseguts, divertir-se cantant cançons... I en quant a mirar el temps, penso que també s'hauria de dur a terme, perquè als infants els agrada molt això d'anar a la finestra a mirar quin temps fa, i comentar-ho amb els companys. Però sobretot, penso que estaria molt bé incorporar-ho a la meva aula, ja que el seu nom és “El sol”, i així  poder treure més partit a aquest. Encara que l'assistència es podria seguir fent mitjançant els baveralls, un mètode original i que m'agrada bastant.

Una vegada he comparat les diferents jornades puc dir que són molt semblants, en quant a l'horari, però diferents en quant a les activitats. Dic això perquè sol ser el mateix horari, però amb algunes modificacions. I en quant a les activitats puc dir que són diferents, ja que hi té molt a veure la metodologia, creences, estratègies... de la mestra, com també, els infants de l'aula, ja que les acaben de determinar amb els seus interessos i les seves necessitats.

(Les competències que he treballat són 1.2 perquè he reflexionat i ponderat sobre els elements que porten a una bona actuació. I la 4.2 perquè he identificat bones pràctiques i els he comparat.)

CREENCES DE LA MESTRA EN L'ACTIVITAT OBSERVADA

Tenint en compte l'observació penjada anteriorment, sobre l'activitat de la pasta de cafè, penso que hi trobem reflectides diverses creences de la mestra. Aquestes creences són:

-        Preparar el material abans de seure els infants a taula: penso que convé, ja que els infants de 1 a 2 anys, no tenen gaire capacitat d'espera.

-        Presentar el material i realitzar davant dels infants les accions que es poden dur o no a terme: penso que familiaritzant-los amb el material fa que els infants agafin més confiança amb aquest, i que així realitzin millor l'activitat. I en quant, a fer les accions davant ells ajuda a que tots entenguin a la perfecció, el que poden o no fer amb aquest. 

-        Comentar l'acció errònia que s'ha dut a terme i donar la solució en veu alta de manera general, en aquest cas, no agafar material al company, sinó demanar-ne: Penso que això ajuda a evitar aquest conflicte en el futur.

-        Reconèixer la feina duta a terme, i mostrar-la als pares: reforça el bon treball dels infants, i fa que augmentin les ganes, motivació i interès per dur-ne a terme en un futur.

Els fonaments teòrics observats són que empra el constructivisme ja que la mestra guia l'aprenentatge però fa que els infants siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge. És a dir, els dóna les passes per modelar la pasta, però els deixa llibertat d'elecció  dels elements decoratius i de creació d'aquesta. A més, també posa en pràctica el reforç positiu, quan els reconeix que ho han fet molt bé, per tal, de que repeteixin la mateixa conducta en un futur.

Les preguntes que faria a la mestra:

-        Quins objectius vols aconseguir amb dita activitat? I amb el mètode que has emprat per dur-la a terme?

-        Penses que és una activitat significativa pels infants? Per què?

-        Esperes millores si tornes a dur una activitat semblant a l'aula?

-        Canviaries alguna acció que has realitzat, per tal de millorar el resultat obtingut?

Per finalitzar, puc dir que la mestra a l'activitat que he observat, es guia per les seves pròpies creences. Però també he de dir que les creences de la mestra que he observat, coincideixen amb les meves. Fins i tot, m'atreviria a dir, que tenim les mateixes creences per dur a terme l'activitat o molt semblants.

(Les competències que més he treballat en pràctica en aquesta entrada són: 2.2 perquè identifico les creences de la mestra i els contrast amb les meves. I 4.1 perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen l'observació.)