La nostra proposta es centre en la millora del espais
comuns mitjançant la introducció dels ambients de treball. En aquesta proposta
es pretén que les diferents zones de l’escola que normalment es troben en
situació de desús s’utilitzin d’una manera profitosa i que a la vegada motivi
als infants. A més, mitjançant els ambients es treballa d’una manera més
directe la diversitat.
Aquesta proposta parteix dels interessos dels infants ja
que en aquest temps de pràctiques hem anat observant que necessiten més
activitats i llocs on poder dur a terme la seva activitat motriu, un lloc que
afavoreixi la iniciació al joc pre-simbòlic i més contacte amb la natura, ja
que la majoria, o quasi tots són infants de ciutat que normalment veuen els aliments
al supermercat i no tenen la oportunitat d’observar de manera directe el procés
que segueixen algunes plantes i a la vegada l’origen d’aquets aliments...
El motiu principal pel qual hem decidit introduir els
ambients de treball en el nostre projecte de millora amb la intenció de què
sigui mitjançant aquets que s’afavoreixi un millor aprofitament dels espais, és
sobretot per la gran quantitat d’aprenentatges que ofereixen, entre els que hi
destaquem una millor autonomia alhora de prendre decisions, alhora de fer i
d’experimentar, un augment en la motivació dels infants, aprenentatges
significatius ja que es parteix dels seus propis interessos i necessitats, un
augment de les relacions entre els infants, la qual cosa afavoreix que es
treballi de manera directe la diversitat, l’infant com a protagonista del seu propi
procés d’aprenentatge ja que serà ell mateix el que treballarà directament en
cada un dels ambients, i, a més, hi veiem una gran oportunitat per trencar en
la monotonia que poden arribar a suposar les rutines si no es van canviant de
tant en tant.
Els tres tipus d’ambients que hem pensat són; L’hort
(zona de natura), la Zona de joc pre-simbòlic i la Zona del joc motor
(circuits).
La
Zona de la natura, o l’hort:
Creiem que és ambient interessant per la gran quantitat d’experiències
gratificant que pot aportar tant als infants com a les mestres, com per
exemple, cavar, regar, sembrar, observar cucs de terra, etc. A més, totes
aquestes experiències estarien adaptades a tots els nivells i interessos dels infants,
i a més es podrien utilitzar com a recursos perquè els infants aprenguessin continguts
curriculars relacionats amb el coneixement del medi, llengua, educació
artística, matemàtiques, educació física, etc. Per altre banda, hem de tenir en
compte que també es poden treballar aspectes com les emocions dels infants, les
relacions socials que s’estableixen entre ells, és a dir, ofereix un context
idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, per a què s’entrenin
en el domini de les habilitats socials i aconsegueixin el desenvolupament i creixement
moral, i tot això, englobat en un marc pràctic, vivencial i manipulatiu.
Muntatge de l’ambient:
- Introduir, a més de l’hort, materials naturals com per exemple pinyes, bolles de xiprer, palla, etc, relacionats amb la temàtica.
- Planters per cada aula on es dugui a terme una activitat a curt termini, que provoqui la curiositat dels infants i que els convidi a interessar-se pel que pot arribar a passar a curt termini. (Exm: sembrar llenties, o qualque cosa que neixi aviat) (Ajudarà en la creació d’identitat de grup)
- Un planter gros que sigui de tota l’escola, on es puguin dur a terme activitats a llarg termini i on tots els infants hi puguin participar. (Ajudarà en la creació d’identitat de centre)
Emprar materials reciclats com per exemple palets de
fusta acompanyats d’una lona de plàstic, garrafes d’aigua xapades per la
meitat, etc.
La zona del circuit: Motricitat (guixada i fina)
Hem triat aquesta zona, sobretot,
amb la intenció de què els infants treballin la motricitat. Pensem que la
motricitat és un element essencial pel seu desenvolupament integral, tant a
nivell físic, afectiu, social i cognitiu, i que es pot treballar mitjançant el
circuit. Amb la zona del circuit els infants poden treballar la motricitat que
va de la simple reproducció de moviments i gestos, a involucrar
l’espontaneïtat, la creativitat, la intuïció... Per tant, amb l'observació de
les accions que duen a terme els infants a aquesta zona es poden arribar a
conèixer les intencions i personalitats dels infants,
a més de fomentar la relació amb els altres.
a més de fomentar la relació amb els altres.
En aquesta etapa la motricitat
que es va desplegant als infants es divideix en motricitat gruixada i fina. La
primera, fa referència als moviments amplis, i per tant, té a veure amb la
coordinació general i visió-motora, amb el to muscular, l’equilibri...i la
treballaran al circuit mitjançant el desplaçament de les bicicles, els cotxes
de joguina, les pilotes o ells mateixos per l'espiral, com també al circuit
dels neumàtics. En canvi, la segona fa referència a moviments precisos, amb
destresa, per això té a veure amb l’habilitat de coordinar amb precisió
moviments executats per grups de músculs petits. I la podem treballar
mitjançant el garatge, les rampes i els seguiment de circuits pintats a les parets.
Muntatge de l’ambient:
- Dibuixar un espiral al centre del pati perquè els infants de manera lliure puguin utilitzar-lo. Ja sigui per seguir la forma d’aquest passant per damunt el dibuix o per enmig. A més, els infants també tindran la llibertat de poder usar-lo amb les bicicletes, els cotxes de joguina, els neumàtics o amb el seu propi cos.
- Instal·lar rampes a la zona de les gronxadores, perquè els infants puguin fer pujar i baixar els cotxes. Les rampes estarien algunes aferrades a les parets, altres estarien situades enterra i d’altres anirien de dalt de la paret fins enterra. Les formes que tindrien dites rampes serien rectes o amb corbes.
- Pintar circuits a la paret del pati, perquè els infants puguin seguir-los mitjançant els cotxes de joguina, ja que d’aquesta manera fomentem la motricitat en moviment.
- Instal·lar un garatge de diverses plantes pels cotxes. Aquest garatge tindrà dues funcions. La primera seria que els infants puguin entretenir-se amb els cotxes de manera lliure, i la segona seria emmagatzemar-los quan estiguin en desús.
- Rodes fixes al pati de les gronxadores perquè els infants puguin passar-hi per dintre, posar-s’hi per damunt...
La
zona de les cortines i teles (ambient del joc pre-simbòlic):
Hem pensat aquest ambient perquè pensem que és important
afavorir el joc pre-simbòlic a l'edat de 1 a 2 anys. Ja que a aquesta edat és
quan l'infant comença a posar en pràctica la dualitat entre la presència i
l'absència, la unió i la separació, el tenir i el no tenir, omplir i buidar...
Per això hem creat un espai on l'infant pot amagar-se, refugiar-se per a desaparèixer
de la mirada dels altres i així provocar que els altres el cerquin...mitjançant
la diversitat de material com: les caixes, les cortines, els retalls de tela,
etc. A més amb dit ambient, també fomentem la relació amb els altres i el joc
en paral·lel i/o cooperatiu.
Muntatge de l'ambient:
- Col·locarem unes cortines de diferents colors i obscuritats, és a dir, de més opaques a més clares, per tal de que els infants puguin aparèixer i desaparèixer dins d’aquestes, i mitjançant la diversitat d'obscuritat donarem joc a la intriga dels infants ja que arribarà un punt que no reconeixeran qui hi ha darrera de la cortina.
- Deixarem a l'abast dels infants capses i trossos de teles, amb diferent mida i textura, per tal de que els infants puguin donar joc a la seva imaginació. Com pot ser el joc d’omplir i buidar les capses amb les teles, d’amagar-se dins la capsa, tapar-se amb les teles, etc.
- A més per dotar l’ambient de més vida i color, penjaríem mòbils, que els infant no podrien tocar, per l'espai de diferents colors i alguns amb sons per tal de cridar l'atenció als infants, quan aquests es moguin amb el vent.
Alhora
de dissenyar i decidir les bases del nostre projecte, ens hem centrat en les
idees d’alguns autors de entre els quals volem destacar els següents:
Per
una banda volem destacar les aportacions que va fer Maria Montessori sobre la
concepció de l’infant. Ella pensava que aquest no havia de ser considerat com
un ésser dèbil i indefens, que només té la necessitat de ser protegit i ajudat,
sinó que havíem de considerar l’infant com un ésser espiritual, ple de vida
espiritual des del moment del seu naixement i havia de ser guiat per instints
per arribar a construir activament la personalitat de l’home. A més, Montessori
defensava la idea de “Educació i ambient” i afirmava la concepció de l’infant
com a ésser actiu i defensava la idea de què els adults havia de deixar que els
infants s’expressessin lliurement, d’aquesta manera desenvoluparien totes les
seves potencialitats. Per altre banda és interessant la idea de Montessori de
què aquestes potencialitats es poden estimular mitjançant la preparació
d’ambients apropiats per al desenvolupament infantil.
Un
altre autor que ens ha cridat l’atenció i del que hem agafat algunes idees ha
estat Decroly. D’aquest autor ens ha interessat sobretot la idea d’educació
globalitzada amb l’objectiu de crear un vincle entre totes les matèries, tots
els continguts, i els centres d’interès. A més Decroly pensava que era
important partir d’una observació directe, i per dur-ho a terme era necessari
potenciar tots els sentits de l’infant, que aquest experimentés directament amb
els objectes, els éssers o qualsevol succés de la vida quotidiana, i, per
fer-ho veia la necessitat de què l’aula disposés de plantes, animals o bé
materials d’interès que permetessin posar a l’infant en contacte directe amb la
realitat, desenvolupar activitats viscudes, i a la vegada afavorir l’observació
ocasional, l’abstracció i la generalització, la comparació, la classificació i
la definició.
A
més, volem destacar autors com Pestalozzi (1746-1827) ja que va ser uns dels
primers que respectava la personalitat de l’infant i es preocupava perquè
aquest desenvolupés totes les seves capacitats; de Fröebel (1782-1852) sobretot
la importància que donava al joc; de Herbart (1776-1841) sobretot ens ha
interessat la idea que tenia d’aconseguir la motivació com a eix global en el
procés d¡ensenyament i aprenentatge.
Per
altre banda ens hem centrat en diferents marcs teòrics dels quals en volem
destacar les idees generals bàsiques:
El
primer d’aquets marcs ha estat “La Psicologia Genètica
de Piaget” del qual en volem destacar el fet de què educació i desenvolupament
són processos separats i independents i que l’educació no constitueix un factor
especialment rellevant per el creixement. A més, Piaget proposa com a factors
responsables de desenvolupament la maduració orgànica, l’experiència amb els
objectes físics i l’experiència i l’ interacció amb altres persones.
El
segon d’aquets marcs que volem destacar és el de la “Teoria d’origen social
dels processos psicològics superiors de Vygotski” de la qual en volem
destacar el fet de què consideril’educació com un aspecte determinant en el
desenvolupament personal, com un veritable motor de desenvolupament. Vigotski
entenia el desenvolupament: un fenomen complex en el qual hom atribueix factors
explicatius de tipus Biològic, social i cultural de forma interrelacionada i
recíproca. A més pensava que és decisiva la interrelació amb altres persones i
la participació en situacions educatives, l’accés a l’herència cultural i als
instruments i eines físiques o simbòlics que en formen part, i pensava que el
desenvolupament dels processos psicològics superiors es podia dur a terme des
de la Zona de desenvolupament proper (ZDP).
El
tercer marc és la “Teoria de les intel·ligències múltiples” de Howard
Gardner. Segons Gardner, disposem de set tipus de intel·ligència: musical,
cinètica-corporal, llògico-matemàtica, lingüística, espacial, interpersonal,
interpersonal, manifestades en diferents graus de intensitat segons la
persona. Una de les idees claus que hem extret d’aquesta teoria és la
importància de què l’etapa d’infantil doni oportunitats i estímuls
als nens per descobrir els seus propis interessos i que no només es centri en
la part lingüística i en la llógico-matemàtica perquè deixa de banda la
possibilitat de desenvolupar les altres intel·ligències. El coneixement de
La Teoria de
les Intel·ligències Múltiples permet als mestres realitzar un treball més
eficient amb els seus alumnes ja que es pot tenir en compte quin és el tipus
d’intel·ligència que predomina a cada individu i a partir d’aquí, poder
orientar la seva formació personal i posteriorment professional aprofitant
aquestes potencialitats.
Per
altre banda, és important destacar que l’avaluació no s’ha de centrar únicament
en continguts estàndards, sinó que s’hauria de centrar fonamentalment en
esbrinar si els infants tenen capacitat per resoldre problemes o crear
productes mitjançant tota una sèrie de materials.
En
resum, la base del nostre projecte és la Teoria Constructivista
sobre l’aprenentatge que defineix l’infant com un subjecte actiu, capaç de
construir el seu propi coneixement mitjançant la interacció directe amb el
medi.
A
més, tenim molt present que la funció de l’Educació és crear i generar
desenvolupament, i en aquest sentit també ens interessen les idees de
Bronfenbrener i veiem la importància de tenir en compte el context de
desenvolupament dels infants ja que aquest hi juga un paper fonamental. Com a
Context de desenvolupament entenem tot i cadascun dels ambients amb les seves característiques físiques i socials que envolten el canvi comportamental humà. Medi físic i persones que acompanyen, col·laboren i participen en el canvi individual, d’aquí la importància que
hi veiem a la creació d’ambients on hi puguin participar tots els infants i es
puguin relacionar uns amb els altres.
Per
altre banda, també pensem que les pràctiques educatives (en la família, escola,
temps lliure...) fan possible que els infants observin i s’incorporin a models
d’activitats, papers i relacions més complexos amb la guia d’ algú més expert i
que els ajudarà a què més endavant les realitzin de manera més autònoma. A més,
creiem que les pràctiques educatives es valoren com a elements clau i l’escola
esdevé potenciadora del desenvolupament personal i contexts d’aprenentatge dels
infants.
És
important que l’escola com a context d’aprenentatge i desenvolupament no deixi
de banda l’altre context de desenvolupament a nivell més afectiu com és el
context familiar, i es creï un vincle bidireccional i comunicatiu entre aquets
dos contextos, de manera que es potenciïn les connexions mútues entre el
context familiar i l’escolar, la necessitat de que l’escola asseguri canals
adequats d’informació i comunicació amb el context familiar, canals que
permetin als pares conèixer i valorar la labor educativa de l’escola i establir
criteris educatius compartits.
Paper
del mestre:
Podem
dir es basa fonamentalment en guiar, organitzar i fer de mediador per afavorir
aquest aprenentatge i quan intervé ho fa per tal d'aconseguir l'objectiu que té
s'ha proposat anteriorment. Aquest és l'encarregat de formar grups heterogenis
en quant a edat i a nivell d'aprenentatge i d'interessos perquè d'aquesta
manera afavoreixen la interacció, col·laboració i cooperació entre els infants.
És a dir, que els infants més madurs serveixin de model per els altres infants
a l'hora d'estructurar el joc i construir l'aprenentatge i el creixement com a
persona. A més, el mestre ha de donar molta importància als espais i a la seva
organització, perquè nosaltres creiem que tant l'espai com els materials són la
principal estratègia d'intervenció. Per això, és necessari utilitzar una gran
varietat de materials atractius i que motivin als infants.
Fins
i tot, podem dir que el paper del mestre és secundari, ja que l'activitat o joc
lliure és el principal recurs didàctic i d'aprenentatge que ens ofereixen els
ambients. Per tant, es prioritzen les tasques no dirigides, tot i que, algunes
si que ho són.
Finalment, volem dir que per dur a terme el projecte de
millora, hem triat materials de baix cost o materials reciclats amb la intencionalitat
de fomentar el reciclatge i també perquè el centre no disposa de massa recursos
econòmics, i així ells poden posar-ho quasi bé tot en pràctica.
(5.2 Perquè
elaboram el projecte tenint en compte les necessitats del centre i dels
infants, 5.3 Perquè a més de decidir el projecte cercam referències
bibliogràfiques, 5.4 Alhora de dissenyar el projecte tenim en compte les
possibilitats i els recursos de què disposa l’escoleta per dur-ho a terme i
l’adaptam a aquestes possibilitats)
Catalina Obrador Manresa
Joana Maria Fons Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada